Duas dies pro pensare e aprofundire duos fatos de s’istòria chi tenent un’importàntzia manna pro sa Sardigna e s’Itàlia. Ocannu, pro ammentare su 25 e su 28 de abrile, su Comune de Aristanis at ammaniadu unu programma de initziativas pùblicas pro chi siant regordados sos balores ligados a sa Festa de sa Liberatzione e a sa Die de sa Sardigna. “S’importàntzia de custas duas dies est manna meda – narat su Sìndigu Guido Tendas. Su 25 de abrile est pro totus sos italianos, su 28 pro totus sos sardos. Duas dies chi tenent a cumòniu balores comente sa democratzia e sa libertade, balores semper bios chi nos devent fàghere frimare a pensare. Essende un’istitutzione a curtzu a sa gente, su Comune tenet su dovere, e non morale ebbia, de ammentare s’istòria e sas resones de custas festas, de nos ammentare su sacrifìtziu de chie at dèpidu gherrare pro amparare custos ideales, finas pro formare una cussèntzia tzivile intre sos giòvanos”. “Su 25 de abrile, paris cun s’Assòtziu natzionale partigianos de Itàlia e s’Assòtziu “d’altra parte” e cun s’agiudu de sa Fundatzione Bancu de Sardigna amus a regordare sa liberatzione dae sos nazifascistas chi at portadu a un’Italia fundada subra sa democratzia e sa libertade – atzunghet su Sìndigu Tendas -. Su 28 de abrile est sa die de su pòpulu sardu, nàschida gràtzias a su Consìgiu Regionale pro ammentare sos abollotos de su 28 de abrile de su 1794 chi aiant costrintu su vitzerè piemontesu a si nche fuire dae Casteddu, signende s’illoidura de su pòpulu sardu”. “Oe, comente a s’ora, democratzia e libertade devent èssere balores de tènnere in cunsìderu ma, su prus de sas bortas, non ddis damus cabu – narat Tendas. Imbetzes, ischimus bene chi sa crisi econòmica, chi est divenende finas sotziale, podet cunditzionare custos printzìpios. A custas duas dies si nd’at a atzùnghere un’àtera, su primu de Maju, fata paris cun sos sindacados: unas cantas initziativas chi ant a tènnere a tema su traballu”. Giòbia, su 25 de abrile, sa festa de sa Liberatzione at a èssere ammentada cun una tzerimònia fata in prus logos. A mangianu in su teatru Antonio Garau: a pustis de s’introduida fata dae su responsàbile de s’ANPI de Aristanis, Carla Cossu, Marcella Mura at a lègere carchi passu chi faeddat de sa resistèntzia. Su grupu de latones “the friends five” e sa banda giovanile Giuseppe Verdi de Terralba ddos ant a acumpangiare cun sa mùsica sende chi, su cummentu gràficu, at a èssere faina de Marco Lorenzetti paris cun sa Biblioteca Gramsciana. Su tzentru pro s’autonomia at a propònnere sa mustra fotogràfica “istantaneamente”. A sero, in sa sala de sos Evangelistas, in su palatzu de sos Iscolòpos, b’at a èssere sa tzerimònia ufitziale cun una cunferèntzia de Andrea Deffenu, de s’Universidade de Casteddu. Dae sas oto e mesu de sero, in Pratza Eleonora, b’at a èssere su Cuncursu Musicale “Libera la musica”. Sa festa pro sa Die de sa Sardigna at a èssere fata duas dies in antis, chenàbura su 26 de abrile, a sas bator de sero: in sa Sala de sos Evangelistas, palatzu de sos Iscolòpos, b’at a èssere su cunvegnu “Pòpulu e sennores de sos Campidanos a su tempus de sa gherra contra de su feudalèsimu (1780-1812)”. A pustis de sos saludos de su Sìndigu Guido Tendas ant a faeddare: Mario Cubeddu “Chie cumandaiat in Aristanis a su tempus de su Marchesadu”, Giampaolo Mele “Cultu e cantos in limba in su setighentos aristanesu”, Pierpaolo Medda “Sos abollotos de su 1794 in Aristanis”, Piero Marcialis “Sa die de s’acciappa” e Salvatore Cubeddu “S’importàntzia de connòschere s’istòria”.
